Quan dominem el codi oral
d’una llengua, a l’hora d’aprendre el codi escrit, no ens cal començar de zero
ja que els dos codis comparteixen molts coneixements. Només ens caldrà aprendre
aquells que siguin específics del codi escrit, les regles que regeixen l’escrit
i que no s’utilitzen en l’oral.
Per a entendre millor
quines són aquestes regles, podem fer una comparació de codis a nivell
contextual, fent referència al context, i a nivell textual, fent referència al
missatge.
Pel que fa a les
característiques contextuals no
existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. El
desenvolupament tecnològic dels últims anys ha equiparat els dos codis.
→ Diferències CONTEXTUALS
CANAL
ORAL
|
CANAL
ESCRIT
|
Canal auditiu.
El receptor comprèn amb l’oïda el text.
|
Canal visual.
El receptor llegeix amb els ulls el text. Aquest canal té una major capacitat
de transmissió d’informació.
|
El receptor percep successivament
els diversos signes del text. Procés serial.
|
El receptor percep simultàniament.
Això implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals. Procés holístic.
|
Comunicació espontània.
L’emissió pot rectificar però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor ha
de comprendre el missatge en el moment i la manera com s’emeti.
|
Comunicació elaborada.
L’emissor pot corregir i refer el text. El lector pot decidir quan i com vol
llegir el text.
|
Comunicació immediata
en el temps i l’espai. Més ràpid i àgil.
|
Comunicació diferida
en el temps i l’espai.
|
Comunicació efímera.
Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
|
Comunicació duradora.
Les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el
valor social de testimoni i registre de fets.
|
Utilitza molt els codis
no-verbals. En un 65% de la conversa. (moviments...)
|
Utilitza pocs codis
no-verbals (disposició del text, textura del suport...)
|
Hi ha interacció
durant l’emissió del text. L’emissor parla i veu la reacció del receptor.
Basant-se en això pot modificar el seu discurs
|
No hi ha interacció
durant la composició. L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector
|
El context extralingüístic té un
paper molt important.
|
El context és poc important.
|
Pel que fa a les
característiques textuals han estat
relacionats durant molt de temps amb l’anàlisi de la correspondència entre so i
grafia, i han negligit altres aspectes, tant o més importants, com la
morfosintaxi, el lèxic o les regles d’adequació i coherència
→ Diferències TEXTUALS
CANAL
ORAL
|
CANAL
ESCRIT
|
Adequació
|
|
Tendència a marcar la
procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de les variants dialectals
|
Tendència a neutralitzar
les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estàndard.
|
Associat a temes
generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats)
|
Associat a temes
específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics)
|
Coherència
|
|
Selecció menys
rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de
tema, repeticions, dades irrellevants...
|
Selecció molt precisa
de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
|
Més redundant
|
Menys redundant
|
Estructura del text oberta:
hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.
|
Estructura tancada:
respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
|
Estructures poc
estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal
com vulgui.
|
Estructures estereotipades:
amb convencions socials, fórmules i frases fetes....
|
Cohesió
|
|
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions, i alguns
elements gramaticals (pronoms, conjuncions...)
|
Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions,
sinònims, enllaços...
|
Utilitza molts
elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat, variació de
tons...
|
Utilitza pocs elements
paralingüístics: tipografies diverses...
|
Utilitza codis
no-verbals: moviments oculars i corporals...
|
Utilitza pocs codis no
verbals: distribució espaial del text, altres signes visuals...
|
Freqüència alta de
referències exofòriques (context): tu, jo, aquí, ara...
|
Freqüència alta de
referències endofòriques (text): ell, aquell, meu...
|
Gramàtica:
fonologia i grafia
|
|
Incorpora les formes
pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions...
|
Gairebé no incorpora
aquestes formes.
|
Gramàtica:
morfologia
|
|
Prefereix solucions poc formals:
simples
|
També usa solucions formals:
compostos
|
Gramàtica:
sintaxi
|
|
Tendència a usar
estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
|
Ús freqüent d’estructures
més complexes
i desenvolupades.
|
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
|
Absència gairebé absoluta d’aquestes estructures
|
L’ordre dels elements de
l’oració és força variable.
|
Ordre més estable.
|
El·lipsis freqüents.
|
El·lipsis menys
freqüents.
|
Gramàtica:
Lèxic
|
|
Prefereix lèxic no marcat
formalment.
|
Tendència a usar lèxic marcat
formalment.
|
Freqüència baixa
de mots amb significats específics.
|
Freqüència molt alta.
|
Accepta la repetició lèxica.
|
Tendència estilística a eliminar
la repetició lèxica amb sinònims.
|
Ús de proformes i
hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, d’allò...
|
Tendència a usar els mots
equivalents i precisos.
|
Ús de tics
lingüístics o mots paràsit.
|
Absència d’aquests elements.
|
Ús de mots crossa
per falcar el text.
|
Tendència a eliminar-los.
|
Ús freqüent d’onomatopeies,
frases fetes, refranys...
|
Ús molt escàs.
|
LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT
Aquesta relació ha estat
concebuda de maneres molt diferents al llarg de la història. Els autors que han
estudiat aquesta relació, Vigner i Scinto ofereixen dues visions globals i
complementàries.
→ Segons VIGNER
Analitza segons l’òptica
de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació.
-
L’escrit tradicional:
o L'escrit és objecte exclusiu d’aprenentatge.
o Es refusa qualsevol model oral
o Mètodes gramaticals i de traducció.
L’escrit constitueix el
model normatiu que cap aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i
prescriptiva i la llengua monolítica i neutra. S’utilitzen la redacció i
l’assaig.
Vigner diu que aquesta
concepció es correspon amb la utopia de l’existència d’un llenguatge universal.
-
L’escrit, com
a codi segon
o L’oral és l’objecte primer i primordial
o S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral
o Mètodes àudio-visuals
L’escrit com a codi segon
es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna. L’oral és
primordial i l’escrit se li subordina. Els estudis gramaticals es basen en
l’anàlisi de les oracions de l’oral. S’ensenya el codi escrit però no el text
ni el discurs.
-
L’escrit com a llengua
o L’oral i l’escrit són autònoms
o S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
o Enfocament comunicatiu
Considera que l’oral i
l’escrit són codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Els
estudis de la gramàtica es basen en el discurs.
Vigner dóna suport a
aquesta concepció ja que afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser
concebut per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula. Cal
tractar els dos codis per separat i equitativament en l’aprenentatge de les
llengües.
→ Segons SCINTO
- El model dependent: considera l’oral com la
manifestació primera i principal del llenguatge i l’escrit com una mera
transcripció gràfica del primer. Els principals arguments que sosté aquesta
tesi són el filogenètic (l’oral va
aparèixer històricament molt abans que l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen de forma natural l’oral i
l’escrit l’han d’aprendre conscientment) Els defensors d’aquest model diuen que
l’oral és la manifestació natural del llenguatge i l’escrit és un simple calc
cultural.
Scinto afirma que tant
l’oral com l’escrit necessiten un determinat context cultural per
desenvolupat-se i per ser apresos i que tots dos són capacitats comunicatives
potencials de la persona.
- El model independent: sosté que l’oral i
l’escrit són absolutament independents. Per a Scinto és un model lògic i
possible però molt difícil de defensar ja que, l’escrit no s’ha desenvolupat al
marge de l’oral i l’oral i l’escrit comparteixen característiques gramaticals i
lèxiques comunes.
- El model equipol·lent: Sosté que l’oral i
l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que duen a terme funcions diferents i complementàries en la comunitat lingüística.
Scinto defensa aquest
model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit des de tots els
punts de vista.
En conclusió defensem que l'escrit i l'oral són autònoms, és a dir que un no necessita de l'altre, tots dos són igual d'importants. S'han d'ensenyar de manera separada i equitativa. Avui en dia a l'escola no existeix aquesta equitat, es posa molt d'èmfasi en l'escrit però gairebé no es fomenta el codi oral. Seria molt positiu fer exposicions orals, lectures en veu alta... des que som ben petits per tal d'afavorir-lo.
Fantàstica entrada, l'enhorabona.
ResponEliminaEt proposo que miris l'entrada "el procés de composició escrita", per si et falta explicar alguna cosa sobre els codis escrits i orals.
Ho faré!
ResponElimina